Barcelona, el cel, el mar...

Visites

dimarts, 18 de novembre del 2008

Si amor

Si amor és mirar-me als teus ulls
I molt a dins el seu foc sentir
Si és la bella il·lusió de viure
O és el mai explicat desig
Si és sentir tes constants carícies
I morir d’alegria i dolor
És amor! el que a l’ànima sento
El que a l’ànima sento és amor.

dijous, 6 de novembre del 2008

Biel, Gerard


La meva nit té dues llunes
Per lliurar-me la claror del meu camí.
Un deliri fet a mida del meu pas.
Una clenxa de gaixiva a la noguera.
La paleta de colors del meu mural.

El meu dia dos matins
Per viure la gaubança d’un nou jorn.
Una festa sense hora de termini.
Un cel i un mar, focs d’artifici.
Un viatge, un regal nou per obrir.


I tots dos sumen tres cors dins el meu cos
M’esperonen bategades l’esperit
No em preguntis quin és més bonic dels dos
Perquè és tasca molt difícil d’escollir.



Us estimo, ninos

diumenge, 2 de novembre del 2008


NO HI HA POEMA
NI PARAULA
QUE NI TAN SOLS
S´ACOSTI
A PODER
EXPLICAR
EL QUE
T´ESTIMO

Money Món ai!




Beneïda misèria, incrustada i perduda
Entre les males herbes dels camps inerts
Feridora avarícia de l’individu sempre
Destructora entre els bassals autòmats
De la persistència humana o casi humana.

Preferida misèria, deixa'm ser animal
Per guarir-me de l’home i el seu embolcall
Satisfés-me l’orgull de ser jo mateix
Entre somnàmbules ombres que deambulen
Persistents cercant la felicitat erradament.


Presentat al Melorepte 37 proposat per la Xantalam.
Money Money
Cabaret

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes