Barcelona, el cel, el mar...

Visites

dijous, 29 de maig del 2008

Ànima congelada

No visc, i res no sento
Renuncio a tot el que intento
Demostro a cada instant
L’agonia fonda i tendra
La tristor vulcanitzada
Perquè et veig
Lluny i distant
Enyorant-te el cor rebento
Anhelant aquells moments
Dels que n’érem propietaris
I ara no. I els requereixo
I m’amago

M’amago dels diàlegs quotidians
Que em fereixen quan pronuncien
El teu nom ara llunyà
M’amago. Encara, m’amago
Dels batecs incontrolables
Del meu cor esparverat
Invisibles pels ulls
Que no saben la veritat


I refreno els meus instints
De cercar-te pels racons
On em vas donar la vida
Per l’essència d’un petó
Per la pau d’una mirada,
Clavada, i que escalfa.

De la cambra on encara resten
Els teus plors abandonats,
Suren sons, màgica eufonia,
Dolça amargura que em trenca,
En sentir la teva veu,
Petits esbossos d’un somriure,
Espurnes de pessigolles
Que em donen forces per viure




I et recordo,
I em torturo, el cor em crema

Un petó
Una mirada
Ànima congelada
Per enyorança extrema


enllaç

dissabte, 24 de maig del 2008

Rei dels ports, bufó d’ultramar

Turner


Cavalques lliscant pel camí inexplorat.
Amb la teva presència altiva,
Quilla que el talla t’aboca al destí
Reforçat baticul, masteler abanderat.
Ondeges a popa el guarnit estendard,
Rei dels ports, bufó d’ultramar

Brisa boirina que bufa de proa
Es fa Tramuntana que gronxa messana.
La popa se’t corba, la brea s’esmuny,
Sense obra viva que es vegi damunt.
Has perdut el vent d’ajuda i vas
A la deriva pel mar dels morts.

Cents de norais vora el salnitre,
Supliques demanes en ser atacat,
Cents de timons o ales per veles,
O l’àncora arriada i ferm el través
Passejades d’aigua damunt el castell,
Cabrestants dansaires t’escarpien la pell.

Lluita ferotge que et doblega la fusta
Descobreix sinistre la teva derrota,
Enfonsant la bitàcola i la soledat
De desèrtiques cabines abandonades,
Que allotjaven els nàufrags ara restant
A la deriva pel mar de morts.

enllaç

dimarts, 20 de maig del 2008

SIC SIT (resposta a "Descobreix-te", de Jimbielard)

Junyeix les paraules que ofereixes
On el sol es desprèn de la seva cuirassa,
Agafa'n les restes i lleva'ls la pell
Necessària per a viure en aquest món.

Cavalca al llom de la montura més lliure,
Abraça l'horitzó amb l'amistat més sincera,
Llaura els camps del teu cor i planta-hi
Vinyes agraïdes per a collir-ne el raïm
Omnipresent de l'encaixada que ens falti.

Amic, company, germà de sang, vine i accepta
Resquícies de les meves paraules,
Bressars de la brisa marina que arriba
On només la vida sembla florir
-Nítids somnis per a que l'existència
Eclipsi l'ombra rància de la mort-,
Seguint amb les paraules que pronuncies.

Descobreix-te / Sic sit ( Aixi sigui)

Dedicat a deomises ( per a tu Lluís)

Guanyador del MELOREPTE 14 proposat per deomises

"Spread Your Wings", de Queen




Deixa els febles lligams per als insegurs,
Ensenya’ns el que fins ara ens hem perdut,
Òsculs de nit que les fades de dia mimen,
Maragdes clavades al fons de la terra,
Inventa’t si la teva existència no és eterna,
Sucumbeix al deliri dels ulls desperts que
Explosionen sentència en descobrir-te.
Sigues tu, estén les ales i vola.




enllaç

diumenge, 18 de maig del 2008

Els camins de l'existència

Photobucket


I dotze vegades tornaren les abelles al seu rusc
Perpetuades en llur memòria en descobrir el camí
Que dotze vegades feren en retornar resignades
Per no trobar el nèctar que buscaven pel seu fi

I torno jo també sobre el relleu les meves passes
Per adobar l'acció que una vegada em va perdre
Resultat aritmètic de la meva desesperació
Que m'enfonsa altra vegada més i més endins

I segueixo cercant la cruïlla ensangonada
On s'amaguen els camins de l'existència
On vaig perdre el meu somriure d'ignorant
Per haver escollit amb desencert la direcció equivocada

Però no cessaré, perquè hi hagi una tretzena
Perquè nous brunzits no recordin en va
El recorregut i la bresca per la que ara som aquí
Novament ressorgits per construir verdesca

I tretze vegades tornaran les abelles al seu rusc
Sense camí desconegut ja en la memòria resident
Que tretze vegades hauran refet en retornar
Apaivagant frustracions romanent un altre intent

enllaç

dijous, 15 de maig del 2008

Pluja que recorda

Presentat al Melorepte nº 13 de RC proposat per Ametista "LLUNY"
sobre la musica de Nickelback "Far Away" de l´Àlbum "All the right reasons"




Plou, cau nostàlgia des del cel
Punxa el cor la llunyania
Que magnifica l’aigua pluja
on l’aixopluc pot oblidar-te
i l’aigualera recordar-te

Plou i vull beure’m l’aigua i vaig
Corrent pels bassals xapotejats
Pel lleuger caminar que m’acosta
Al teu crit d’enyorança estripa
Guiat em fuig la llunyania

Veig a contrallum per contemplar-te
Dins intenses fuetades d’aigua
que cauen esquitxant sobre el ciment
I alliberant t’estimos al seu esclat
Refugia les raons del meu remull

Glaucs els ulls que em descobreixen
configurant el teu rostre lluny
com eternes les imatges em fereixen
recordant-te fins tocar-te
el rostre encara fosc inexistent

I perquè plou et sento lluny
Car la pluja que ha estat remesa
Omple els bassals del teu plor
Des d´on cada gota et recorda
I suavitza el meu dolor

diumenge, 4 de maig del 2008

Un dia jo vaig ser bo

MELOREPTE11 Proposta : "Why Does My Heart Feel So Bad" de Moby
(fora de concurs)





Deixeu-me a prop del precipici
Tingueu-me pietat que decideixi
Forceu-me que el fi sigui l´inici
Eviteu-me res que ho impedeixi

Negueu-me l´ànima alliberada
Maltracteu-me la son perduda
Aparteu-me el despreci en la mirada
Clausureu-me la vida vençuda

Amagueu-me el camí de retorn
Lligueu-me les mans ferides
Rebutgeu-me vergonyes i perdons
perdoneu-me les vostres vides

Aneu-vos enrera
Que un dia jo vaig ser bo.

Qui els va parir.. i jo!!

Si em voleu veure, estic entre aquests ganàpies en una intrepretació d´una paròdia dels Golden Apple Quartet en un festival benèfic l´any 1999. Aix... com pasa el temps!!!!

dijous, 1 de maig del 2008

Ninetes de vidre

Photobucket

Amagant-se els llavis per no dir res
Res és mes bonic que el premiat silenci
Silenci per sentir el batec de l’instant
Instant de calma i respir natural

Natural perquè el desprèn la rosa
Rosa airosa de pètals daurats
Daurats i intensos com raigs de sol
Sol madur que il•lumina els teus ulls

Ulls de nena de tendre mirada
Mirada ancorada en ninetes de vidre
Vidre feble, com fràgil la rosa
Rosa que gronxa la mirada amagant-se



Presentat al Repte Poètic Visual número 35 de RC

Per molts anys!!

Veritat que seria meravellos?

Veritat que seria meravellós
Que les espases fossin un pal de la baralla
Que l´escut una moneda portuguesa
I un tanc un gerro gran de cervesa

Veritat que seria meravellós
Que les bases fossin un costat d´un triangle
Que les esquadres només regles de diseny
I els gallets, galls petits.

Que apuntar fora dictar-li la taula a Manolito
I disparar donar-li una patada a una pilota
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor

Veritat que seria meravellós
Que les bombes fossin globus de xiclet
Que les sirenes fossin peixos amb cos de dona
I les “granades” un tipus de fruita

Que alarma fora un grup de rock and roll
I que la pólvora fora per fer focs artificials
I que els “persing” fossin aquella marca de retolador
Amb els que tu sempre pintes el meu cor
Amb els quals jo sempre pinto el teu cor

I que no existis cap més arma en el món
Que el de “mi arma” andalús.
Veritat que seria meravellós?

Teo Garralda / J.M. Montes